Com que les entrades van sortint tal com les posem, una damunt les altres, creiem que és més pràctic entrar mitjançant les pestanyes superiors, perquè l'hem estructurat de manera temàtica.


Recordeu que les paraules resaltades en un color diferent son enllaços directes a temes d'interès, o a la entrada que busqueu. Cliqueu a sobre de la paraula.


Gràcies per les vostres aportacions, comentaris, fotografies i preguntes. Tot serà benvingut.


M. Lourdes i Josep Miquel Giribets Arnal.


Biografia


Això és un índex per passejar pels records i fotografíes de la familia. Cliqueu damunt la frase que us vingui més de gust. A sota teniu la biografía resumida.

En Josep de petit.
El tiet Miquel
L'avi Miquel



En Josep Giribets i Torrent va nèixer el 7 de juliol de 1922 a Barcelona, en el barri de Sant Andreu de Palomar. 



Fill d’en Miquel i Margarida, tingué tres germans: Miquel, Teresa i Montserrat. 




Va passar una infantesa dura ja que, als problemes propis de la època, s’hi afegiren problemes de salut durant els primers anys que impossibilitaven la seva asistència regular a escola. 



Així, ja de bén jove, es va veure obligat a treballar durament a la caldereria familiar que regentava el seu avi i ón també hi treballava el seu pare. A més, en plena guerra civil i posterior post-guerra, s’havien de fer moltes hores perquè es necessitaven olles, recipients i altres tipus d’estris metàl.lics en hospitals i centres de beneficència

Mentretant, la vocació sacerdotal anava creixent en el seu interior cada cop amb més força. Uns anys més tard, tenint la oportunitat d’entrar com a seminarista, va haver de negar-se per evitar deixar als seus pares en situació compromesa, ja que ell era qui movia els fils del negoci familiar i els pares ja no s’hi veien amb cor. Aquest és un moment clau en la vida d’en Josep ja que ha de renúnciar a la seva vocació més íntima. Ara bé, ja que no pot exercir el sacerdoci, decideix entregar-se en cos i ànima a la ajuda de persones necessitades com per exemple malalts o persones que necessiten ser escoltades i aconsellades. Aquesta entrega als demés l’ha mantingut desde aleshores fins al seu últim sospir.

En Josep, tot i no tenir estudis, era un geni, un cervell privilegiat i un autodidacta. Va veure clara la possibilitat d’expandir el negoci i, tot i la oposició del seu pare que els va costar moltes discussions i disgustos, va aconseguir convertir el petit negoci familiar en una empresa industrial que, en els millors moments, va arribar a donar feina a 25 persones.

Es va casar ja gran, el 9 d’octubre de 1963, amb l’Alicia, una noia aragonesa plena de energia i lleialtat. Tot i això, vàren tenir prou temps de criar dos fills, la MªLourdes i el Josep Miquel. Tot i que el matrimoni es va disoldre 28 anys després, també va poder disfrutar dels seus néts Carlos, Raquel, Miquel i Cristina i dels seus fills polítics Agustín i Adela.

Home generós, plé de bondat i honestedat, en la última etapa de la seva vida, va sofrir l’atac de gent sense escrúpols que se’n va aprofitar i va resultar en un important daltabaix econòmic i social. Tot i això, ell no va mostrar mai cap rencúnia a ningú, tal era el seu nivell de generositat.
El 20 de febrer de 2012 ens va deixar, però la seva petjada ha estat tan profunda que deixa en els seus fills i néts un llegat que, de ben segur, tots plegats perpetuaran.


A reveure, Josep! Descansa en pau.

2 comentaris:

  1. Mentre algú el recordi....mai no ens deixarà del tot. Enhorabona per aquesta iniciativa tan original. Per compartirla i per deixar-nos entrar en els vostres records. Aquest ciberespai també necessita estels.

    ResponElimina
  2. Ole, moltes gràcies, m'emociones. Un achuchón, guapísima!

    ResponElimina