Un dels leit motivs que ha acompanyat el temps lliure de'n Josep ha sigut la música. Dotat d'una veu clara i potent, va començar a cantar a nivell privat, com afeccionat, amb professors de cant, o assajant a casa. Tota la vida l'hem sentit cantar variades peçes de repertori, i pràcticament totes de gènere líric.
En Josep tenía veu de baríton, que és aquella entremig de la més aguda d'home (el tenor) i la mes greu (el baix). Alguna vegada havia interpretat alguna de baix, i podía arribar a fer part del tenor.
Amb alguna escapada operística pel mig, el seu terreny natural era la Sarsuela. Tant en castellà com en català, l¡amor pel cant ha sigut sempre una constant.
Amb la maduresa, va perdre la vergonya de cantar en públic, i va començar a fer-ho primer devant altres cantants amateurs, i poc a poc en recitals, fins arribar a interpretar personatges sencers a teatres i sales, amb companyies modestes, però de cert arrelament al circuit musical d'aquestes característiques.
Aquí va una llista dels títols que més hem sentit anomenar a casa, on venies amistats i companys de cant amb certa freqüència, perquè al menjador hi havia un piano, i es podia cantar amb llibertat sense molestar al veïnat. (Els nostres benvolguts veïns de sota eren convidats a la reunió, i problema sol.lucionat).
La Dolorosa
La canción del Olvido
La Revoltosa
Doña Francisquita
Los Gavilanes
Luisa Fernanda
Maruxa
La Leyenda del Beso
Molinos de Viento
El Dúo de la Africana
El Rey que Rabió
La Rosa del Azafrán
La del Soto del Parral
La Tabernera del Puerto
Cançó d'Amor i de Guerra
Per saber més sobre la Sarsuela, aqui van uns enllaços; un, sobre l'interessant món de la Sarsuela en català, una web bastant complerta, i el recull de cartellera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada