No deixa de ser una petita broma el títol, perquè el pare, no es que s'hi topés... és que la religió, la església, l'amor a Déu i la vocació sacerdotal van ser part important de la seva joventut, i el camí que marcava el seu viatge vital durant la major part de la seva vida.
Darrerament, molts dubtes i reflexions el tenien capficat. De tota manera, uns escrits personals, i molts retalls del diaris, ens ajudaràn a traçar el perfil espiritual de'n Josep.
Tot això té molt a veure amb l'arribada del nou Papa Francesco, un home amb empenta, i amb ganes de revitalitzar els aires que corren pel Vaticà. Potser al pare li hauria agradat molt l'actual Papa.
Com a curiositat, aquí va el llistat de papes que li corresponen des de que va néixer fins la seva mort.
http://multimedios.org/pontifices/
1922, al febrer, és escollit Papa Pius XI. Al Juliol neix en Josep.
1939, Pius XII
1958, Joan XXIII
1963, Pau VI
1978, Joan Pau I
1978, Joan Pau II
2005, Benet XVI. Encara vigent aquest papa, al febrer de 2012, es produiex la defunció de'n Josep. Per pocs messos d'antelació al seu naixement, no va coincidir amb l'anterior Benet (XV).
El nou Papa Francesc no és escollit fins el 2013, pràcticament un any després.
dimecres, 31 de juliol del 2013
divendres, 26 de juliol del 2013
Holanda.
Aquest clarament va ser inspirat i pintat d'una fotografia, donç des de la seva joventut, el pare no hi havia viatjat més per Europa. Li devia d'agradar la imatge i la va voler reproduir.
1996, format 6F
1996, format 6F
Malats, Joaquim.
Curiosament, escrivim aquesta entrada un dia de Sant Joaquim, uns quants anyets més tard de que nasqués el compositor de Sant Andreu Joaquim Malats i Miarons. Ja feia dies que voliem encetar un resum dels personatges andreuencs o no, que omplen les plaques i rètols dels nostres carrers. El primer havia de ser, qui dóna nom al nostre blog, evidentment.
Segons la Viquipèdia, va néixer el dia 5 de març de 1872 a Sant Andreu del Palomar, barri de Barcelona. Detecto un petit error, donç l'annexió de Sant Andreu a la ciutat de Barcelona és lleugerament posterior, 1897. A la secció El Barri, hi posarem una mica de història, hi ha webs molt interessants on s'hi parla.
Seguint amb el nostre compositor, des de petit, Joaquim i el seu germà gran, Antoni, van rebre classes de música al seu domicili familiar. Amb vuit anys d'edat, va començar els estudis de solfeig i piano amb el professor Miquel Alsina. A finals del 1881 va passar a ser alumne de Teodor Vilar, que el va convertir en un complet solfista i el va posar en capacitat d'interpretar al piano obres no fàcils dels clàssics. Poc temps després el músic Robert Goberna va accedir a impartir classes de solfeig i piano a Malats, i al 1885, amb tretze anys, va tocar per primera vegada per al públic. Va adquirir una tècnica solida sustentada en la minuciositat en l'articulació i en el coneixement de les característiques estilístiques que hi ha en les obres dels diversos compositors que interpretava.
Va obtenir premis al Conservatori i una beca de l'ajuntament per anar a Paris, on també va ser premiat. Era contemporani i "competidor" del pianista lleidatà Ricard Viñes.
Segons la Viquipèdia, va néixer el dia 5 de març de 1872 a Sant Andreu del Palomar, barri de Barcelona. Detecto un petit error, donç l'annexió de Sant Andreu a la ciutat de Barcelona és lleugerament posterior, 1897. A la secció El Barri, hi posarem una mica de història, hi ha webs molt interessants on s'hi parla.
Seguint amb el nostre compositor, des de petit, Joaquim i el seu germà gran, Antoni, van rebre classes de música al seu domicili familiar. Amb vuit anys d'edat, va començar els estudis de solfeig i piano amb el professor Miquel Alsina. A finals del 1881 va passar a ser alumne de Teodor Vilar, que el va convertir en un complet solfista i el va posar en capacitat d'interpretar al piano obres no fàcils dels clàssics. Poc temps després el músic Robert Goberna va accedir a impartir classes de solfeig i piano a Malats, i al 1885, amb tretze anys, va tocar per primera vegada per al públic. Va adquirir una tècnica solida sustentada en la minuciositat en l'articulació i en el coneixement de les característiques estilístiques que hi ha en les obres dels diversos compositors que interpretava.
Va obtenir premis al Conservatori i una beca de l'ajuntament per anar a Paris, on també va ser premiat. Era contemporani i "competidor" del pianista lleidatà Ricard Viñes.
Va ser llavors quan va compondre quasi la totalitat de la seva producció musical, de la que s'han conservat dotze obres: dues serenates i una dansa que representen el pintoresquisme musical de finals de segle i diverses peces pròpies del piano romàntic de saló en diferents tipologies (una havanera, un vals, una masurca, una barcarola i doscapritxos, Canto de amor, un lied per a veu i piano, i un trio per a violí, violoncel i piano (1898).
Va compondre aquestes obres a principis dels anys 90 a París, en un ambient musical on tot allò espanyol era exòtic i per tant, molt del gust d'un públic que omplia les sales de concerts. Així doncs, Malats es va decantar per aquest gènere musical, on alguns títols de les seves obres empren explícitament termes espanyolitzats i andalusistes avançant al públic els elements musicals de procedència i inspiració popular d'aquestes.
Acostumava a participar a concerts i recitals amb altres pianistes contemporanis,com Enric Granados, també lleidatà, Vidiella, o Saint-Saëns. A PAris guanyà altres importants premis, i es va convertir en un pianista de moda, i la seva presència sobre un escenari va pasar a ser tot un esdeveniment musical. Aqui sota hi ha dos retrats fets pel Ramón Casas.
En aquest any Malats va assolir una gran perfecció tècnica i estilística en la interpretació pianistica, iniciant-se la seva etapa de maduresa interpretativa i musical. Malats posseïa un atac ferm i segur, amb velocitat i potència, havia assolit un estricte sentit del ritme aconseguint al mateix temps el so ampli, rodó i de gran claredat que recreava amb una rica gama de matissos.
A la seva maduresa va col.laborar amb el compostior Albéniz, nascut a Camprodón, i va ocupar ja una plaça de professor al Conservatori de Barcelona. Va morir en plena maduresa personal i artística, als 40 anys, al 1912.
Aquesta placa que ho recorda és a Gran Via, 667. Treta d'aqui.
L'any pasat es va editar la obra complerta de'n Joaquim Malats. TAmbé ho recull el blog de la Revista Musical Catalana. Hi ha una Associació Joaquim Malats, que ha organitzat concerts conmemoratius. De la Associació, només he trobat el perfil a facebook, però de moment, cap adreça.
Més troballes:
Del 2012 quasi tot: http://www.enderrock.cat/noticia/7075
diumenge, 7 de juliol del 2013
7 de juliol, Sant Fermí
Avui és l'aniversari del Josep. Tal dia com avui, del 1922, va veure la primera llum. 91 anyets.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)