La nostra mare, l'Alicia

L'Alicia, la nostra mare, va ocupar un lloc molt important en la vida del pare. Tot i separar-se després de 27 anys junts, el pare no la va oblidar mai, tal i com ens han reconegut ara persones molt properes a ell. Estem convençuts de que la mare estava present en els seus últims pensaments.

Aquí els podreu veure en diverses etapes de la seva convivència.

Comencem amb els anys de festeig. No tenim la data exacte, però estem parlant de finals dels 50 o primers 60s

El casament, 9 d'octubre de 1963

Els primers temps del nou matrimoni (entre finals de 1963 i principis de 1964)

El bateig de la primogènita, la Lourdes, el 4 d'octubre de 1964. En la foto de la pila bautismal, podeu veure els avis de la criatura: la iaia Margarita, l'avi Miquel, el abuelo Mariano i la abuela Fina.

Aquesta foto és magnífica. Correspón a les noces d'or dels avis (29 de juny de 1965). En ella podem veure d'esquerra a dreta al tiet Rafel, la cosina Montse, la tieta Montse, el tiet Juli, la tieta Teresa, la senyora Maria de Mallorca i el seu marit, el senyor, l'avi Miquel, el cosí Joan Torrent, la iaia Margarita, la nostre mare, el pare amb la Lourdes a braços, la cosina Maite, la cosina Margarita i el seu marit en Martí.

Aquestes dues corresponen a aconteixements familiars de 1968.

I aquesta deu estar sobre el 1969/1970

Comença el color. Primera Comunió del Josep Miquel, 29 de juny de 1976

Un acte social datat a principis dels anys 80. Quin goig que fan!!!!

I aquesta, de l'estiu de 1987, ón ja apareixen el primer nét, el Carlos, i els gendres, Agus i Adela.

Un Giribets torna a Bagà

En Josep era un adicte del poble de Bagà, tal i com podeu comprobar a la secció Geografia. Avui, després de molts anys des de l'últim cop, he fet una visita al poble, he retrovat velles amistats del pare i he visitat llocs emblemàtics per ell.

Comencem per la Font del rector. En les parets que envolten la Font, el pare hi va escriure en els seus anys de joventut la sentència "Viva Cristo Rey". No he estat capaç de trovar-la, tot i que he trovat frases escrites als anys 40, que han aguantat bé el pas del temps.

La Font del sofre. M'ha costat de trovar-la, però ho he aconseguit. He tornat a ensumar aquella pudor a sofre de l'aigua que regalima en poquíssima quantitat des de la paret, i aquesta vegada m'he atrevit a beure un glopet. De nen no la vaig provar mai però no és pas tan dolenta!!!!. El pare feia servir un petit got metàl.lic, que encara conservo, i l'omplia del tot. En bevia uns 3 o 4 gots cada vegada que anava a la Font.

Podeu veure el rastre del sofre, per la taca blanca que queda en la pedra ón cau l'aigua

La Font de la Vinya Vella. Aquí he hagut d'anar en cotxe, ja que està allunyada del poble. Brolla un cabdal important d'aigua fresquissima. Me n'he endut un parell de litres a casa.

La plaça de Galcerán de Pinos. Aquesta plaça porxada és la protagonista d'un dels quadres del pare.

Ca l'Amagat, la fonda ón vam celebrar molts dinars familiars. Encara avui m'han reconegut com el fill d'en Josep, degut a la gran semblança física que, segons ells, tenim.

Amb la Església ens hem topat!!

No deixa de ser una petita broma el títol, perquè el pare, no es que s'hi topés... és que la religió, la església, l'amor a Déu i la vocació sacerdotal van ser part important de la seva joventut, i el camí que marcava el seu viatge vital durant la major part de la seva vida.

Darrerament, molts dubtes i reflexions el tenien capficat. De tota manera, uns escrits personals, i molts retalls del diaris, ens ajudaràn a traçar el perfil espiritual de'n Josep.

Tot això té molt a veure amb l'arribada del nou Papa Francesco, un home amb empenta, i amb ganes de revitalitzar els aires que corren pel Vaticà. Potser al pare li hauria agradat molt l'actual Papa.

Com a curiositat, aquí va el llistat de papes que li corresponen des de que va néixer fins la seva mort.

http://multimedios.org/pontifices/

1922, al febrer, és escollit Papa Pius XI. Al Juliol neix en Josep.
1939, Pius XII
1958, Joan XXIII
1963, Pau VI
1978, Joan Pau I
1978, Joan Pau II
2005, Benet XVI. Encara vigent aquest papa, al febrer de 2012, es produiex la defunció de'n Josep. Per pocs messos d'antelació al seu naixement, no va coincidir amb l'anterior Benet (XV).

El nou Papa Francesc no és escollit fins el 2013, pràcticament un any després.

Holanda.

Aquest clarament va ser inspirat i pintat d'una fotografia, donç des de la seva joventut, el pare no hi havia viatjat més per Europa. Li devia d'agradar la imatge i la va voler reproduir.
1996, format 6F

Pont de la Vila, Bagà

1996, 12P (61x46)

Malats, Joaquim.

Curiosament, escrivim aquesta entrada un dia de Sant Joaquim, uns quants anyets més tard de que nasqués el compositor de Sant Andreu Joaquim Malats i Miarons. Ja feia dies que voliem encetar un resum dels personatges andreuencs o no, que omplen les plaques i rètols dels nostres carrers. El primer havia de ser, qui dóna nom al nostre blog, evidentment.

Segons la Viquipèdia, va néixer el dia 5 de març de 1872 a Sant Andreu del Palomar, barri de Barcelona. Detecto un petit error, donç l'annexió de Sant Andreu a la ciutat de Barcelona és lleugerament posterior, 1897. A la secció El Barri, hi posarem una mica de història, hi ha webs molt interessants on s'hi parla. 

Seguint amb el nostre compositor, des de petit, Joaquim i el seu germà gran, Antoni, van rebre classes de música al seu domicili familiar. Amb vuit anys d'edat, va començar els estudis de solfeig i piano amb el professor Miquel Alsina. A finals del 1881 va passar a ser alumne de Teodor Vilar, que el va convertir en un complet solfista i el va posar en capacitat d'interpretar al piano obres no fàcils dels clàssics. Poc temps després el músic Robert Goberna va accedir a impartir classes de solfeig i piano a Malats, i al 1885, amb tretze anys, va tocar per primera vegada per al públic. Va adquirir una tècnica solida sustentada en la minuciositat en l'articulació i en el coneixement de les característiques estilístiques que hi ha en les obres dels diversos compositors que interpretava.

Va obtenir premis al Conservatori i una beca de l'ajuntament per anar a Paris, on també va ser premiat. Era contemporani i "competidor" del pianista lleidatà Ricard Viñes. 

Va ser llavors quan va compondre quasi la totalitat de la seva producció musical, de la que s'han conservat dotze obres: dues serenates i una dansa que representen el pintoresquisme musical de finals de segle i diverses peces pròpies del piano romàntic de saló en diferents tipologies (una havanera, un vals, una masurca, una barcarola i doscapritxos, Canto de amor, un lied per a veu i piano, i un trio per a violí, violoncel i piano (1898).

Va compondre aquestes obres a principis dels anys 90 a París, en un ambient musical on tot allò espanyol era exòtic i per tant, molt del gust d'un públic que omplia les sales de concerts. Així doncs, Malats es va decantar per aquest gènere musical, on alguns títols de les seves obres empren explícitament termes espanyolitzats i andalusistes avançant al públic els elements musicals de procedència i inspiració popular d'aquestes.

Acostumava a participar a concerts i recitals amb altres pianistes contemporanis,com Enric Granados, també lleidatà, Vidiella, o Saint-Saëns. A PAris guanyà altres importants premis, i es va convertir en un pianista de moda, i la seva presència sobre un escenari va pasar a ser tot un esdeveniment musical. Aqui sota hi ha dos retrats fets pel Ramón Casas. 

En aquest any Malats va assolir una gran perfecció tècnica i estilística en la interpretació pianistica, iniciant-se la seva etapa de maduresa interpretativa i musical. Malats posseïa un atac ferm i segur, amb velocitat i potència, havia assolit un estricte sentit del ritme aconseguint al mateix temps el so ampli, rodó i de gran claredat que recreava amb una rica gama de matissos.

A la seva maduresa va col.laborar amb el compostior Albéniz, nascut a Camprodón, i va ocupar ja una plaça de professor al Conservatori de Barcelona. Va morir en plena maduresa personal i artística, als 40 anys, al 1912.

Aquesta placa que ho recorda és a Gran Via, 667. Treta d'aqui.

L'any pasat es va editar la obra complerta de'n Joaquim Malats. TAmbé ho recull el blog de la Revista Musical Catalana. Hi ha una Associació Joaquim Malats, que ha organitzat concerts conmemoratius. De la Associació, només he trobat el perfil a facebook, però de moment, cap adreça. 

Més troballes: 

http://issuu.com/auditoribcn/docs/expo_malats_museumusica

http://w110.bcn.cat/portal/site/MuseuDeLaMusica/menuitem.a0c89927b13869d6916c174720348a0c/?vgnextoid=0000001874286764VgnV6CONT00000000000RCRD&vgnextfmt=formatDetall2&vgnextchannel=0000000285742179VgnV6CONT00000000000RCRD&lang=es_ES

Del 2012 quasi tot: http://www.enderrock.cat/noticia/7075

Tossa de Mar

1996, encara que és una marina, va escollir un format 10F.

La Nou (Bagà)

Format 8F, (46x38) datat a 1996.

Gironella

Mides 8F, de l'any 1995

Església de Bagà

Datat al 1994, en format 8F (46x38 de la tela)

7 de juliol, Sant Fermí

Avui és l'aniversari del Josep. Tal dia com avui, del 1922, va veure la primera llum. 91 anyets.

En Miquel Giribets Perdigó

Es tracta del pare de'n Josep, és a dir: el nostre avi. Un home amb un aspecte de bona persona, i bastant guapot, la veritat. Altíssim, portador d'una genètica que es va manifestant incessantment a les generacions següents.

La Sarsuela

Un dels leit motivs que ha acompanyat el temps lliure de'n Josep ha sigut la música. Dotat d'una veu clara i potent, va començar a cantar a nivell privat, com afeccionat, amb professors de cant, o assajant a casa. Tota la vida l'hem sentit cantar variades peçes de repertori, i pràcticament totes de gènere líric.

En Josep tenía veu de baríton, que és aquella entremig de la més aguda d'home (el tenor) i la mes greu (el baix). Alguna vegada havia interpretat alguna de baix, i podía arribar a fer part del tenor.

Amb alguna escapada operística pel mig, el seu terreny natural era la Sarsuela. Tant en castellà com en català, l¡amor pel cant ha sigut sempre una constant.

Amb la maduresa, va perdre la vergonya de cantar en públic, i va començar a fer-ho primer devant altres cantants amateurs, i poc a poc en recitals, fins arribar a interpretar personatges sencers a teatres i sales, amb companyies modestes, però de cert arrelament al circuit musical d'aquestes característiques.

Aquí va una llista dels títols que més hem sentit anomenar a casa, on venies amistats i companys de cant amb certa freqüència, perquè al menjador hi havia un piano, i es podia cantar amb llibertat sense molestar al veïnat. (Els nostres benvolguts veïns de sota eren convidats a la reunió, i problema sol.lucionat).

La Dolorosa
La canción del Olvido
La Revoltosa
Doña Francisquita
Los Gavilanes
Luisa Fernanda
Maruxa
La Leyenda del Beso
Molinos de Viento
El Dúo de la Africana
El Rey que Rabió
La Rosa del Azafrán
La del Soto del Parral
La Tabernera del Puerto
Cançó d'Amor i de Guerra

Per saber més sobre la Sarsuela, aqui van uns enllaços; un, sobre l'interessant món de la Sarsuela en català, una web bastant complerta, i el recull de cartellera. 

En Miquel Giribets Torrent.

Va ser el primer fill de'n Miquel Giribets Perdigó, i la Margarida Torrent Jané. Si el papa era ben plantat, el tiet Miquel era... guapíssim!!!

Un nen petit

Com tothom, en Josep també va ser un vailet de careta innocent...

Primeres modificacions.

Ja hem arreglat una miqueta algunes fotos, i les hem tornat a pujar, per que quedi més "professional".  Gràcies a les persones que ens han felicitat per la iniciativa, i ens han deixat el seu comentari.
Seguim endavant!

Primer aniversari

Avui fa un any que ens va deixar. D'entre les seves dues parròquies de sempre, la de Sant Andreu de Palomar i la de Sant Josep Manyanet, la familia hem escollit la segona per recordar-lo en un acte eucarístic a partir de les 20 h.

Als que ens volgueu acompanyar, us esperem al carrer Sant Sebastià, 47 de Barcelona.

Un home bén plantat!

Una mostra de còm les tècniques fotogràfiques antigues, deixàven a la gent fets uns prínceps o artistes de cinema...

Amb els guants a la mà, i la mirada absent... com un Rodolfo Valentino..

Aquí també podría passar per actor o cantant de moda...

En canvi, a aquestes fotos de sota, sembla sortit d'algun barri obrer dels Estats Units, on al vespre s'ajuntàven els grupets de joves a ballar, fer jazz, blues, i somniar en el futur... West Side Story??

La última ja és de més maduret, però també l'han agafat en `pose interessant...

Llafranc

1995, tamany 10P (55x38).

Per visitar Llafranc sense moure's de casa, cliqueu sobre el nom, ja sabeu.